entrevistant: la diversitat funcional auditiva

Estàndard

Us presentem l’entrevista realitzada a l’Elena Izquierdo i el Germinal Freixanet, una parella jove de 34 i 35 anys amb hipoacúsia.

A quina edat te n’adones que no hi sents bé?

A l’Elena se li va detectar als 9 mesos, quan els seus pares se’n van adonar que alguna cosa no anava del tot bé. Van anar a l’Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona i allà li diagnostiquen hipoacúsia.

Als 14 mesos li varen posar aparells a les dues orelles, que li han anat canviant al llarg de la vida.

Al Germi, fins als 13 mesos no se n’adonen que tenia el nervi de la orella sec. Llavors van anar a Barcelona a l’Hospital de Balmes i allà li posen els seus primers aparells. En Germi comenta que una de les seves germanes també amb hipoacúsia (amb la qual es porten 10 anys) va ser la qui es va adonar que ell no hi sentia.

Com a anècdota, comenten que han canviat molt els aparells amb els anys ja que abans es portaven penjats al pit i eren força aparatosos i, actualment, són de mida reduïda.

A quina escola vas anar? Ordinària o especialitzada?

L’Elena va anar a l’ escola ordinària l’ Espill de Manresa a realitzar la Primària. Comenta que feia cada dia una hora de logopèdia dins el centre escolar i recorda com a les hores d’anglès ella anava a fer reeducació logopèdica. A més a més, feia logopèdia fora de l’escola.

El Germi es va escolaritzar a l’escola Sant Albert a Osona, però als 7 anys van tancar l’escola i el van escolaritzar a l’escola Andersen també de la Plana. Comenta que a l’escola tenia 1 hora de logopèdia al dia. Fora de l’ambient escolar, anava a una Associació de Pares de Sords de Vic (el CRALL). Allà hi va anar dels 10 als 16 anys d’edat a realitzar sessions de logopèdia.

A l’escola, creus que els mestres et van ajudar prou? 

L’Elena comenta que a l’escola no podia escoltar ni mirar a la boca dels mestres. Creu que no era suficient l’ajuda que rebia. Per ella era un sobreesforç seguir la classe i, a la que es girava el mestre, li costava entendre els conceptes. Comenta que fins a 6è d’EGB tenia les assignatures adaptades i per a ella era més senzill. Però a l’ESO li va costar molt seguir la classe amb normalitat ja que no li van adaptar les assignatures.

Tot i així, comenta que va finalitzar l’ensenyament secundari i va estudiar un Cicle de Grau Mitjà de Disseny Gràfic a Manresa.

En Germi comenta que igual que la Elena, va tenir alguns mestres que l’ajudaven i altres que no. Diu que ell tot ho havia d’estudiar i practicar amb els llibres i que fins a 7è de Primària va seguir un currículum normalitzat. Com a anècdota, diu que ell sí que feia anglès a l’escola i que s’enfadava perquè ell no podia fer “listening” com la resta dels seus companys.

En Germi també va estudiar un Cicle de Grau Mitjà de Disseny Gràfic a Vic.

I els teus companys de classe? 

El Germi diu que com que ell és molt sociable es feia amb tothom i no tenia problemes amb ningú a l’escola. Però va ser a FP on va fer més amistats.

L’Elena creu que a l’ESO els companys li podrien haver donat més suport (en alguns casos s’havia trobat que no li deixaven els apunts). És on es va sentir més desplaçada i va patir una mica.

Al llarg de la teva vida, vas seguir algun tractament concret?

 A part de les sessions de logopèdia dins i fora de l’escola, el Germi comenta que va aprendre a comunicar-se a través del llenguatge de signes amb els amics. L’Elena diu que va fer un curset bàsic a Manresa i una amiga de l’Associació CASMAC (Associació de sords de Manresa) la va ajudar molt.

Com vas aprendre a comunicar-te amb els oients?

 Els dos comenten que amb els oients s’entenen llegint els llavis. Creuen que els oients hauríem de fer l’esforç de vocalitzar millor perquè ells necessiten aquest reforç constantment i que els oients també podrien aprendre a comunicar-se a través del llenguatge de signes.

A nivell social, creus que t’ha condicionat? 

L’Elena comenta que dinant en família en algun moment s’ha sentit desplaçada pel fet de no entendre el que diuen i això l’ha pogut molestar. Posem l’exemple i comentem que si estiguéssim amb una colla de gent xinesa un de nosaltres, tampoc entendríem res i ens podríem sentir desplaçats.

El Germi i l’Elena són persones molt sociables i els hi agrada molt fer-se amb els oients i els no oients.

Creus que teniu algun sentit més desenvolupat que les persones oients?

Creuen que tenen més facilitat per llegir amb els llavis. Comenten que llegir un llibre els hi costa, quan han de fer lectura prefereixen els còmics ja que tenen menys lletra.

També comenten que recorden de petits aprendre a llegir amb moltes fotografies i amb les paraules escrites a sota. Han après treballant molt la part visual i a través de la memorització.

Com veus el futur pel que fa a les persones amb sordesa?

 Actualment ha evolucionat molt i ara hi ha la possibilitat de realitzar un implant, però ella comenta que ara no se’l faria. A Europa hi ha una operació d’implant que no acaben de veure clar que funcioni. Creuen que, actualment, els nens petits ho tenen millor, que ha anat avançant. Tot i així, comenten que els aparells són molt cars.

A nivell laboral, creus que t’ha suposat una dificultat trobar feina?

L’Elena diu que no li va costar trobar feina a una impremta, però que hi ha molts amics seus que no els agafen per treballar si tenen dificultats per a comunicar-se oralment.

El Germi creu que amb l’ús de les noves tecnologies s’ha millorat molt en aquest aspecte. A ell li va costar molt trobar feina, el seu cap li va posar pegues per a treballar. Però ell va ser insistent i va dir que podia treballar amb les mans i els ulls correctament. Finalment, el va contractar per a treballar a Casa Tarradelles. Anecdòticament, explica que està situat a una zona de la fàbrica on hi ha molt de soroll ambiental i ell és l’únic que pot treballar en aquest espai sense que això suposi cap molèstia.

 

Ha estat una entrevista molt interessant i divertida. Tots hem hagut de posar de la nostra part per entendre’ns. Us agraïm molt el vostre testimoni i de ben segur que serà de gran interès pels professionals del món educatiu.

elena i germi foto

la competència emocional i la gestió d’emocions a les escoles inclusives

Estàndard

L’escola constitueix el segon espai de socialització i per això esdevé un espai de socialització emocional en el qual pren especial rellevància la interacció entre iguals.

La major part del desenvolupament emocional es produeix des del naixement fins a la pubertat. En aquest període l’entorn escolar exerceix una especial in
fluència ja que conté molts dels referents
que el nen utilitza per perfilar el seu autoconcepte, les interaccions amb els altres, la seva comprensió del món, etc.

educació inclusiva

Estàndard

La setmana passada, en motiu de la setmana mundialper a l’educació Inclusiva, als vespres de la 2 es va debatre entorn a l’escola inclusiva. En el darrer curs escolar, gairebé 400 alumnes amb necessitats educatives especials a Catalunya han hagut de canviar-se de l’escola ordinària a un centre d’educació especial. I és que, la manca de recursos econòmics i de personal, estan posant en risc la inclusió a les escoles ordinàries.

Aquí teniu l’enlaç:

educació inclusiva

alumne amb discapacitat motriu: l’organització a l’aula II

Estàndard

Quan a l’aula hi ha alumnes amb discapacitat motriu és aconsellable tenir en compte els següents aspectes:
- Facilitar el desplaçament tot ubicant les taules, els armaris i altres mobles.
- Les prestatgeries, els penjadors, la pissarra… a certa alçada per facilitar l’ús.
- Ubicació a prop de la porta per facilitar les entrades i les sortides.
- Si situem l’alumne davant de la classe, facilitem que pugui estar més atent i vegi millor la pissarra i altres materials.
- Fàcil accés als materials de l’aula.
- Quan s’utilitza l’ordinador cal parar atenció i observar que la llum no provoqui reflexes a la pantalla.

Alguns aspectes a tenir present en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge:
- Necessiten més temps per a realitzar qualsevol tasca. S’ha de respectar el seu ritme i preveure una major durada de les activitats proposades.
- Tenir en compte que la fatiga a nivell motriu pot condicionar l’atenció i el rendiment en general.
- Incentivar l’aprenentatge sense que activitats motrius siguin un obstacle pels aprenentatges curriculars.
- Donar importància al treball autònom.
- Concedir importància a la repetició.
- Oferir les ajudes necessàries i treure-les quan ja no fan falta.

Estratègies de gran valor interpersonal que ajuden a la formació de la identitat dels alumnes, faciliten el procés d’ensenyament i aprenentatge i donen sentit al saber estar a l’aula:
- Tractar a l’alumne amb naturalitat en la seva diferència.
- Acceptar les ajudes metodològiques o de materials.
- Propiciar que se senti acompanyat en el procés educatiu tot compartint necessitats i punts de vista.
- Aportar confiança per tal de que se senti còmode.
- Compartir la responsabilitat de l’educació de l’alumne amb altres professionals i la família.

motriu