Comprensió lectora i alumnat amb transtorn de l’espectre de l’autisme

Estàndard

Per als nens i nenes que pateixen TEA, és un repte incorporar el llenguatge, la comprensió social i la intenció 484131_277057495784177_359369083_nemocional dels missatges per entendre el seu entorn social (Quill, 2000).

A continuació trobareu l’enllaç d’un article amb estratègies per facilitar la comprensió lectora:

comprensió lectora TEA

la salut emocional dels infants

Estàndard

Una bona salut emocional implica un estat de benestar psicològic en què l’individu se sent bé, pot desenvolupar les seves capacitats, afrontar les situacions quotidianes d’estrès sense enfonsar-se, tenir relacions satisfactòries o treballar de forma eficient. Es relaciona, doncs, amb aspectes com estar motivat i tenir energia, seguretat i autoconfiança, o tranquil•litat i autocontrol, entre d’altres.

El conte que us presentem a continuació tracta de com n’és d’important treure fora allò que ens amoïna o que ens fa mal. Aquest és un bon recurs didàctic per a treballar a l’aula.

FAROS ha editat una sèrie de contes (Els contes de l’àvia) per treballar la Salut Emocional.

02_Rita_CAT

quiet -lectura recomanada

Estàndard

Perquè, ben mirat, qui és el savi que s’atreveix a distingir entre qui és normal i qui no ho és?

“Quiet” és un llibre de l’autor Màrius Serra que narra la vida del seu fill amb diversitat funcional. Aquest és l’enllaç on trobareu més informació sobre el llibre: Quiet

una relació entre iguals

Estàndard

YO COMO TÚ
“La persona con discapacidad intelectual es un individuo con sus características, intereses y fines propios e irrepetibles, con dignidad y valor propio, equiparables a los de cualquier otra persona. El reconocimiento de la persona con discapacidad intelectual como igual es condición imprescindible para hacer realidad su dignidad.”

http://www.cnhd.org/Docs/YO_COMO_TU_PANAACEA_2012.pdf

tot és possible!

Estàndard

La inclusió intenta fer que els centres educatius siguin llocs estimulants i de suport, tant per al professorat com per l’alumnat, i tracta de construir comunitats que estimulin i celebrin els seus èxits.

Ens cal una actitud perseverant i confiar en les possibilitats de tothom!
Ara sí, bon inici de curs

la inclusió en l’educació

Estàndard

Ja tenim un altre curs escolar aquí! Toca arrencar amb energia, iniciativa i amb una mirada inclusiva.

De fet, la inclusió implica canvi. És un procés sense fi per millorar l’aprenentatge i la participació de tot l’alumnat. Un centre educatiu inclusiu progressa contínuament.

La inclusió en l’educació implica:

- Valorar de la mateixa manera tot l’alumnat i tot el professorat.
– Augmentar la participació de l’alumnat en les cultures, el currículum i les institucions de la comunitat a la qual pertany el centre i, en conseqüència, reduir-ne l’exclusió.
-Reestructurar les cultures, les polítiques i les pràctiques dels centres educatius de manera que atenguin la diversitat de l’alumnat de la seva zona.
– Disminuir les barreres a l’aprenentatge i a la participació de tots els estudiants, no només d’aquelles que presenten disminucions o que tenen “necessitats educatives especials”.
– Aprendre dels esforços que fan els centres per superar les barreres a l’accés i a la participació d’alumnes concrets tot efectuant canvis que beneficiïn més àmpliament tot l’alumnat.
– Veure la diferència entre els estudiants com un recurs per donar suport a l’aprenentatge, més que no pas com un problema que s’ha de superar.
– Reconèixer el dret que tenen els estudiants de ser educats a la zona on viuen.
– Millorar els centres, tant pel que fa al professorat com a l’alumnat.
– Emfasitzar el paper dels centres a l’hora de construir comunitat i desenvolupar valors, així com millorar-ne els resultats.
– Promoure relacions de suport mutu entre centres i institucions de la comunitat.
– Reconèixer que la inclusió en l’educació és un aspecte més de la inclusió en la societat.

Referència: Índex per a la inclusió -Guia per a l’avaluació i millora de l’educació inclusiva per Tony Booth i Mel Ainscow

llapissosweb1

entrevistant: la diversitat funcional auditiva

Estàndard

Us presentem l’entrevista realitzada a l’Elena Izquierdo i el Germinal Freixanet, una parella jove de 34 i 35 anys amb hipoacúsia.

A quina edat te n’adones que no hi sents bé?

A l’Elena se li va detectar als 9 mesos, quan els seus pares se’n van adonar que alguna cosa no anava del tot bé. Van anar a l’Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona i allà li diagnostiquen hipoacúsia.

Als 14 mesos li varen posar aparells a les dues orelles, que li han anat canviant al llarg de la vida.

Al Germi, fins als 13 mesos no se n’adonen que tenia el nervi de la orella sec. Llavors van anar a Barcelona a l’Hospital de Balmes i allà li posen els seus primers aparells. En Germi comenta que una de les seves germanes també amb hipoacúsia (amb la qual es porten 10 anys) va ser la qui es va adonar que ell no hi sentia.

Com a anècdota, comenten que han canviat molt els aparells amb els anys ja que abans es portaven penjats al pit i eren força aparatosos i, actualment, són de mida reduïda.

A quina escola vas anar? Ordinària o especialitzada?

L’Elena va anar a l’ escola ordinària l’ Espill de Manresa a realitzar la Primària. Comenta que feia cada dia una hora de logopèdia dins el centre escolar i recorda com a les hores d’anglès ella anava a fer reeducació logopèdica. A més a més, feia logopèdia fora de l’escola.

El Germi es va escolaritzar a l’escola Sant Albert a Osona, però als 7 anys van tancar l’escola i el van escolaritzar a l’escola Andersen també de la Plana. Comenta que a l’escola tenia 1 hora de logopèdia al dia. Fora de l’ambient escolar, anava a una Associació de Pares de Sords de Vic (el CRALL). Allà hi va anar dels 10 als 16 anys d’edat a realitzar sessions de logopèdia.

A l’escola, creus que els mestres et van ajudar prou? 

L’Elena comenta que a l’escola no podia escoltar ni mirar a la boca dels mestres. Creu que no era suficient l’ajuda que rebia. Per ella era un sobreesforç seguir la classe i, a la que es girava el mestre, li costava entendre els conceptes. Comenta que fins a 6è d’EGB tenia les assignatures adaptades i per a ella era més senzill. Però a l’ESO li va costar molt seguir la classe amb normalitat ja que no li van adaptar les assignatures.

Tot i així, comenta que va finalitzar l’ensenyament secundari i va estudiar un Cicle de Grau Mitjà de Disseny Gràfic a Manresa.

En Germi comenta que igual que la Elena, va tenir alguns mestres que l’ajudaven i altres que no. Diu que ell tot ho havia d’estudiar i practicar amb els llibres i que fins a 7è de Primària va seguir un currículum normalitzat. Com a anècdota, diu que ell sí que feia anglès a l’escola i que s’enfadava perquè ell no podia fer “listening” com la resta dels seus companys.

En Germi també va estudiar un Cicle de Grau Mitjà de Disseny Gràfic a Vic.

I els teus companys de classe? 

El Germi diu que com que ell és molt sociable es feia amb tothom i no tenia problemes amb ningú a l’escola. Però va ser a FP on va fer més amistats.

L’Elena creu que a l’ESO els companys li podrien haver donat més suport (en alguns casos s’havia trobat que no li deixaven els apunts). És on es va sentir més desplaçada i va patir una mica.

Al llarg de la teva vida, vas seguir algun tractament concret?

 A part de les sessions de logopèdia dins i fora de l’escola, el Germi comenta que va aprendre a comunicar-se a través del llenguatge de signes amb els amics. L’Elena diu que va fer un curset bàsic a Manresa i una amiga de l’Associació CASMAC (Associació de sords de Manresa) la va ajudar molt.

Com vas aprendre a comunicar-te amb els oients?

 Els dos comenten que amb els oients s’entenen llegint els llavis. Creuen que els oients hauríem de fer l’esforç de vocalitzar millor perquè ells necessiten aquest reforç constantment i que els oients també podrien aprendre a comunicar-se a través del llenguatge de signes.

A nivell social, creus que t’ha condicionat? 

L’Elena comenta que dinant en família en algun moment s’ha sentit desplaçada pel fet de no entendre el que diuen i això l’ha pogut molestar. Posem l’exemple i comentem que si estiguéssim amb una colla de gent xinesa un de nosaltres, tampoc entendríem res i ens podríem sentir desplaçats.

El Germi i l’Elena són persones molt sociables i els hi agrada molt fer-se amb els oients i els no oients.

Creus que teniu algun sentit més desenvolupat que les persones oients?

Creuen que tenen més facilitat per llegir amb els llavis. Comenten que llegir un llibre els hi costa, quan han de fer lectura prefereixen els còmics ja que tenen menys lletra.

També comenten que recorden de petits aprendre a llegir amb moltes fotografies i amb les paraules escrites a sota. Han après treballant molt la part visual i a través de la memorització.

Com veus el futur pel que fa a les persones amb sordesa?

 Actualment ha evolucionat molt i ara hi ha la possibilitat de realitzar un implant, però ella comenta que ara no se’l faria. A Europa hi ha una operació d’implant que no acaben de veure clar que funcioni. Creuen que, actualment, els nens petits ho tenen millor, que ha anat avançant. Tot i així, comenten que els aparells són molt cars.

A nivell laboral, creus que t’ha suposat una dificultat trobar feina?

L’Elena diu que no li va costar trobar feina a una impremta, però que hi ha molts amics seus que no els agafen per treballar si tenen dificultats per a comunicar-se oralment.

El Germi creu que amb l’ús de les noves tecnologies s’ha millorat molt en aquest aspecte. A ell li va costar molt trobar feina, el seu cap li va posar pegues per a treballar. Però ell va ser insistent i va dir que podia treballar amb les mans i els ulls correctament. Finalment, el va contractar per a treballar a Casa Tarradelles. Anecdòticament, explica que està situat a una zona de la fàbrica on hi ha molt de soroll ambiental i ell és l’únic que pot treballar en aquest espai sense que això suposi cap molèstia.

 

Ha estat una entrevista molt interessant i divertida. Tots hem hagut de posar de la nostra part per entendre’ns. Us agraïm molt el vostre testimoni i de ben segur que serà de gran interès pels professionals del món educatiu.

elena i germi foto