diversitat funcional, definició

Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilizar-se a l’Estat espanyol a iniciativa dels propis afectats. El terme va ser proposat al Foro de Vida Independiente, del mes de gener del 2005 i pretén substituir a altres la semántica dels quals pot considerar-se pejorativa, tals com “discapcitat” o “minusvalia”. Es proposa un canvi cap a una terminologia no negativa, no rehabilitadora sobre la diversitat funcional.

Existeixen moltes paraules àmpliament utilitzades en diferents àmbits per denominar al col·lectiu de dones i homes amb diversitat funcional . La més utilitzada a l’Estat espanyol  és “minusvalid”:  tant en els mitjans de comunicació com en els carrers, les persones amb diversitat funcional formen part d’un col·lectiu “menys válid”, o que “val menys”.

D’altra banda, en els texts jurídics persisteix aquesta terminología i s’utilizen termes com incapacitació, incapacitat, discapacitat, invalidesa (parcial, total, absoluta, gran invalidesa), minusvalia i dependència. Tots aquests conceptes ressalten el costat negatiu d’una realitat humana.

El terme oficial per referir-se a las personas amb diversitat funcional és, per ara, “persones amb discapacitat”, que és el concepte que recull la Organització Mundial de la Salut en la Classificació Internacional del Funcionament de la Discapacitat i de la Salut i que la legislació internacional i les associacions representants de persones amb diversitat funcional utilitzen de manera majoritària.

Amb el terme diversitat funcional es proposa una nova visió que no és negativa que no implica malaltia, deficiència, paràlisis, retard, etc. independentment de l’origen patològic, genètic o traumàtic de la diversitat en qüestió. No obstant, no es nega el fet de que es parla de persones que són diferents a la norma estadística i que per aquest motiu realitzen algunes de les seves funcions de manera diferent a la mitja de la població.

El Moviment Internacional de Vida Independiente (MVI) considera que la terminologia negativa ve derivada de la tradicional visió del model mèdic de la diversitat funcional, en la que es presenta a la persona diferent com una persona biològicament imperfecta que cal rehabilitar i “arreglar” per restaurar uns teòrics patrons de “normalitat”. Per el MVI, aquests patrons mai han existit, no existeixen i en el futur és poc probable que existeixin; precisament degut als avenços mèdics.

D’altra banda,  parlar de dones i homes amb diversitat funcional té a veure amb societats que, sent intrínsecament imperfectes, han establert un model de perfecció al que cap membre concret d’elles té accés, i que defineixen la manera de ser física, sensorial o psicològicament, i les regles de funcionamient social.

Sota la perspectiva ideològica de la Diversitat Funcional es considera essencial recolzar la independència en tots els àmbits de la vida quotidiana: educació, treball, edificació, transport, comunicació, informació, oci, etc. donant a cada persona les eines que necessita per desenvolupar-se en aquests àmbits, de manera que prengui  el control de la seva  pròpia vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s