convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat

El 13 de desembre del 2006 es va aprovar la convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.

En els tres últims decenis, el canvi cap a una perspectiva sobre la discapacitat basada en els drets humans ha comptat amb un gran recolzament  en l’àmbit de les nacions unides.

Durant molt temps, la discapacitat venia sent abordada com una problemàtica de “desenvolupament social”, a partir del model rehabilitador, és a dir, fora de l’àmbit específic dels òrgans dels drets humans del sistema.

L’any 2001 va començar a gestar-se una convenció internacional que va abordar el fenòmen de la discapacitat des del model social, orientada a garantir a aquestes persones el gaudí i l’exercici dels seus drets sense discriminació i en igualtat d’oportunitats.

Un dels pressupòsits fonamentals del model social radica en que les causes que origina  la discapacitat no són individuals- com s’afirma des del model rehabilitador- sinó que són majoritàriament  socials.

  • no són exclusivament les limitacions individuals les arrels del problema, sinó – sobretot-  les limitacions de la societat per oferir serveis apropiats per assegurar adequadament que les necessitats de les persones amb discapacitat siguin tingudes en compte dins l’organització social.

El model de la diversitat  és una variable de l’anterior. Es tracta d’un model basat en els postulats del moviment de la vida independent:

  • demana la consideració  de la persona amb discapacitat (o amb diversitat funcional, terme que s’utilitza en el moviment) com un ésser valuós en ell mateix per la seva diversitat.
  • d’aquesta manera, la política pública en matèria de discapacitat ha de tenir com a objectiu fer-la desaparèixer (la discapacitat), sense que això suposi fer desaparèixer, necessàriament, la deficiència.

El model social i el model de la diversitat comparteixen alguns postulats, entre els que en destaquem tres.

1- utilitzen un concepte ampli de discapacitat que no atèn a percentatges de menyscabament sinó més aviat a la situació concreta en la que es troben les persones.

2- qüestionen l’enfocament tradicional de la idea de dignitat humana, basat en les capacitats de les persones (com més capacitats, més dignitat) i subjecte al paper social d’aquestes (com més s’aporta a la societat més dignitat).

3- manejen una posició igualitària que dona cabuda als dos grans models de polítiques igualitàries: la diferenciació negativa (la idea que existeixen circumstàncies o situacions que ens diferencien però que no són rellevants per justificar un tracte diferent) i la diferenciació positiva (la idea de que existeixen circumstàncies o situacions que ens diferencien que si que són rellevants per justificar un tracte diferent).

Aquests dos models són els que presideixen la filosofia de la convenció, que pretèn assegurar l’ús del principi de no discriminació en cadascun dels drets perquè puguin ser exercits en igualtat d’oportunitats per les persones amb diversitat funcional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s