diversitat funcional auditiva i recomanacions pedagògiques per la comunicació.

El professor que tingui un alumne amb diversitat funcional auditiva a l’aula haurà de tenir en compte les següents recomanacions:

 

  •  Cal escriure missatges o frases clau senzilles, per facilitar l’enteniment i, sobretot, utilitzar comentaris aclaridors freqüents.
  • És imprescindible saber quin és el sistema comunicatiu utilitzat: llenguatge de signes, paraula complementada o cuedspeech, lectura labial. En el cas del llenguatge de signes, tot i que hi hagi un intèrpret present heu de parlar directament a l’individu. Heu d’utilitzar tant com sigui possible gesticulacions i expressions facials.
  • Heu de recórrer a estratègies visuals i a experiències directes per millorar el coneixement del món.
  • Per cridar l’atenció de la persona heu de moure la mà o tocar-lo lleugerament a l’espatlla.
  • Heu de parlar amb naturalitat i claredat sense exagerar ni remarcar massa.
  • Heu de procurar que hi hagi una sincronia postural durant els torns de paraula per part dels companys. És a dir, s’ha d’afavorir la participació tant de la resta d’alumnes com de l’estudiant sord.
  • Sempre que es pugui heu de donar prèviament els materials del que es treballarà a classe. Això facilitarà la comprensió posterior del discurs del professor i dels companys.
  • En relació amb la lectura labial, heu de tenir en compte:
  • No heu de parlar mai sense que l’estudiant estigui mirant directament. Es necessari cridar-li l’atenció amb un senyal abans de començar a parlar.
  • La cara de l’emissor ha d’estar ben il·luminada, evitant els contrallums.
  • Mentre es parla, heu de procurar no fumar, no posar-vos la mà a la boca… és a dir, evitar qualsevol interferència en la lectura labial. Cal tenir present que barbes i bigotis són elements que dificulten la comprensió.
  • És necessari vocalitzar bé, sense exagerar ni cridar. Eviteu accelerar la conversa.
  • No heu de parlar mentre s’escriu a la pissarra, sobretot si el contingut oral i l’escrit són diferents. Tampoc convé passejar mentre s’explica.
  • Procureu no simultaniejar dos informacions al mateix temps.
  • A l’hora de seguir una conversa: situeu breument l’objecte de la conversa amb el fi de contextualitzar-la. Tingueu en compte que a una persona sorda li costa seguir una conversa de grup. Per exemple, en els debats s’haurien de crear normes pels torns de paraula. Heu d’evitar frases aïllades, preguntes soltes o missatges que sense altres suports siguin difícils d’entendre.
  • La persona sorda té una falta de vocabulari, no coneix tots els girs de les frases i no reconeix totes les paraules, per això heu de tenir en compte que: heu de construir frases no gaire llargues ni concretes i evitar parlar de manera rudimentària, en argot o amb llenguatge figuratiu.
  • Si no es comprèn el que s’ha dit cal repetir-ho. És convenient reformular la informació donada amb estructures i paraules noves i no fer reproduccions literals del missatge anterior.
  • Si és necessari, cal acompanyar la comunicació verbal amb un gest o una paraula escrita.
  • És necessari assegurar-se que els estudiants amb disminució auditiva segueixen el curs de l’explicació, per exemple, fent alguna pregunta sobre la informació donada, dificultats del tema, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s