pèrdua auditiva i aprenentatge de llengües

Segons el lingüista P. Guberina una llengua estrangera no només no l’entenem perquè desconeixem el lèxic sinó també perquè tots aquells fonemes no pertanyents al sistema propi ja no els podem sentir de la mateixa manera que  els nadius d’aquella llengua, i en tot cas el cervell els assimila a fonemes semblants que puguin existir en la llengua pròpia. Per exemple, una persona castellana pot no discriminar auditivament la diferència entre les paraules catalanes “rosa” i “rossa” perquè ni la “s” sonora ni la “o” oberta no existeixen en espanyol, i per tant pot confondre fonèticament les dues paraules. O també per a qualsevol occidental no és perceptible auditivament la tonalitat de la fonologia xinesa perquè cap llengua europea té oposicions fonètiques tonals: Consegüentment, per exemple,  en xinès mandarí les diferents paraules que signifiquen “cavall”, “mare”, “sèsam” o “drap” podem sentir-les els europeus com un idèntic i indiferenciat vocable “ma”.

Els diversos autors no es posen d’acord en el grau de facilitat o dificultat que una persona adulta oïdora pot tenir per aprendre una llengua estrangera, i encara més “sense accent”, a causa d’aquesta “assimilació” dels fonemes de la llengua que s’aprèn als fonemes de la llengua materna. Però el cert és que és més difícil aprendre una llengua després d’ aquest “tancament fonològic” del cervell que no pas abans, quan som petits.

Els infants que han nascut amb una pèrdua auditiva important no tenen l’oportunitat d’ interioritzar el sistema fonològic de la seva llengua materna com ho fan els infants oïdors perquè la seva corba d’audició (sobretot si hi ha freqüències agudes poc o gens conservades) fa que sentin els fonemes esbiaixats, desfigurats, i per tant perceben la parla de manera diferent a la forma d’emissió.  És a dir que les seves imatges acústiques no es corresponen a les imatges acústiques d’una persona nadiua oient. Per això, encara que pugui resultar xocant, la seva llengua materna serà -fonològicament parlant- com una llengua estrangera, impossible d’escoltar “tal com és en realitat”. 

Allò que percep en realitat cada alumne/a sord/a només ho sap ell/a mateix/a: dos alumnes amb similars corbes auditives poden tenir diferents nivells d’intel·ligibilitat de la paraula, perquè aquesta capacitat depèn també de si la sordesa és prelocutiva o postlocutiva, de l’aprofitament dels audiòfons o de l’implant coclear, de l’educació auditiva que hagi rebut, de les seves característiques personals,… Allò que en tot cas els professionals de l’educació hem de tenir present és que a l’alumne/a sord/a no cal parlar-li cridant perquè no és qüestió de quantitat de so sinó de qualitat. Uns audiòfons ben adaptats ja amplifiquen el suficient com per què no existeixi cap problema d’intensitat de so. En canvi caldrà adreçar-se verbalment a aquest alumnat de manera clara i amb els recursos visuals necessaris per tal de contrarestar en la mesura del què sigui possible les seves dificultats de percepció auditiva, i així facilitar la comprensió.clip_image002

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s