El trastorn de l’espectre autista (TEA), també anomenat trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD), és un trastorn neurològic que afecta la percepció i el processament cerebral de la informació. Es presenta amb una prevalença d’1 de cada 155 naixements (els darrers estudis als Estats Units parlen d’una prevalença d’1 de cada 91) i és quatre vegades més freqüent entre els homes que entre les dones.
El diagnòstic de TEA inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades.
El trastorn autista es fa evident abans dels tres anys, encara que sovint es diagnostica més tard. En alguns casos, pot no ser detectat fins l’edat escolar obligatòria. No obstant això, els instruments de detecció primerenca i diagnòstic específics permeten identificar-lo durant el segon any de vida.
L’evidència científica ha demostrat que una detecció precoç i una intervenció psicoeducativa especialitzada i amb la intensitat necessària milloren molt significativament el pronòstic i la qualitat de vida de les persones amb TEA, ja que els permeten adquirir habilitats comunicatives i de relació i desenvolupar un major grau d’autonomia personal.
El TEA és un trastorn permanent que persisteix al llarg de la vida. Les persones amb TEA són ciutadans de ple dret especialment vulnerables per la seva diversitat. Cal garantir-los els suports necessaris en tots els àmbits per a la inclusió educativa, laboral i social.
diversitat funcional & escola 